a càrrec de Laura Escamilla, advocada del Gremi de Publicitat, Comunicació i Màrqueting
En el món de la publicitat, la comunicació i el màrqueting, els pitchs formen part de la dinàmica habitual. Són aquell espai on les agències posen sobre la taula idees, estratègies, conceptes i creativitat per intentar guanyar un client o un projecte.
És una pràctica normalitzada. Però no sempre prou protegida.
Perquè, més enllà de la dimensió comercial, un pitch també té una dimensió jurídica que sovint passa desapercebuda. I el problema acostuma a aparèixer quan la proposta no prospera, però part de la idea acaba apareixent, més endavant, en una campanya, una acció o una línia estratègica del client.
I aquí és on moltes empreses del sector es fan la mateixa pregunta: fins a quin punt una idea presentada en un pitch continua sent meva?
La realitat és que en moltes presentacions creatives es comparteix molt més que una simple carta de presentació. Es presenten conceptes, claims, enfocaments, estructures narratives, propostes visuals o estratègies que tenen valor per si mateixes. Valor creatiu, valor econòmic i, sovint, valor diferencial.
El problema és que aquest intercanvi acostuma a fer-se sense un marc clar.
Sense acords previs, sense clàusules de confidencialitat, sense definir els límits d’ús ni establir què passa amb les propostes no seleccionades.
I això deixa una zona grisa que pot acabar generant conflictes.
Des del punt de vista legal, cal tenir clara una idea bàsica: presentar una proposta no equival a cedir-ne els drets. Explicar una idea perquè sigui valorada no hauria d’implicar que aquesta pugui ser utilitzada, adaptada o compartida lliurement si no hi ha un acord exprés.
La creativitat també és un actiu jurídic.
Per això, abans d’entrar en un pitch, és important revisar algunes qüestions que sovint es deixen de banda: existeixen bases reguladores? La participació és remunerada? Qui conserva els drets sobre el material presentat? Es pot reutilitzar parcialment una proposta descartada? Hi ha compromís de confidencialitat?
Són preguntes incòmodes, però necessàries.
Perquè protegir una idea no és posar barreres a la relació comercial. És donar valor al treball creatiu des del primer moment.
En un sector on la diferència sovint està en una idea ben pensada, assumir que tot el que es presenta pot quedar en mans de l’altra part sense límits és un risc que moltes vegades s’assumeix massa a la lleugera.
I quan això passa, recuperar el control no sempre és fàcil.
La confiança és important. Però la previsió també.
I en matèria creativa, com en tants altres àmbits, anticipar-se continua sent la millor manera de protegir-se.
Advocada. Especialista en Dret Empresarial, Consultora, Advocada en exercici i reestructuradora concursal.