Toni López, director creatiu i col·laborador de la junta directiva del Gremi, va oferir una conferència inspiradora sobre la situació actual i els principals reptes de la indústria publicitària a Catalunya.
L’activitat, celebrada el 9 de gener, s’adreçava a l’alumnat d’Estructura de la Comunicació, assignatura de primer curs del grau en Publicitat i Relacions Públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Catalunya sempre ha estat un motor de la publicitat a Espanya i a Europa, en opinió de López, malgrat que Madrid, on es troben els centres de decisió, supera les xifres de la indústria a Barcelona. La importància d’aquest sector al país quedarà palesa enguany a les activitats que està preparant el Gremi per celebrar el seu centenari, efemèride que aprofitarà per mostrar els canvis socials, culturals i econòmics experimentats a Catalunya a través del reflex que mostra la publicitat.
López va destacar que el sector ha passat per múltiples crisis i transformacions, protagonitzades a la present dècada per qüestions com la fragmentació i la intel·ligència artificial. L’evolució de les agències —que avui són més líquides i àgils— i dels perfils professionals ha configurat un context en què conviuen freelancers, agències especialitzades o marques que incorporen perfils creatius i estratègics dins les seves pròpies estructures. Amb tot, considerava que “sempre farà falta qui digui a les empreses i les marques com s’han de presentar al món”.
Un dels principals problemes actuals que es va tractar a la xerrada és la pèrdua de pes del publicista com a figura estratègica. López considera que el digital ha fet creure que la publicitat és execució, quan sempre ha estat presa de decisions, visió i estratègia. En un entorn saturat de missatges, amb un excés de velocitat i campanyes cada cop més ignorades, el valor diferencial continua sent la capacitat de generar idees rellevants. “Hem d’utilitzar el cervell, no centrar-nos en la tecnologia”, va subratllar.
En aquest sentit, López va defensar la necessitat que els publicistes deixin d’actuar com a “sicaris”, que es limiten a executar encàrrecs, per passar a ser “poetes del màrqueting”, amb una actitud més proactiva i creativa.