a càrrec de Laura Escamilla, advocada del Gremi de Publicitat, Comunicació i Màrqueting
Al començament de molts projectes publicitaris tot encaixa. Hi ha un brief, un pressupost, uns objectius i un calendari. Però, amb el projecte en marxa, aquesta foto inicial sovint es transforma: ajustos de missatge, nous formats, adaptacions a canals no previstos, més revisions… tot plegat sota la idea que “entra dins del projecte”. I és aquí on apareixen els conflictes.
Des del punt de vista jurídic, una campanya publicitària és un contracte de prestació de serveis. Això vol dir una cosa molt concreta: obliga allò que s’ha pactat. El problema és que, en el sector de la publicitat i el màrqueting, molts canvis es fan de manera informal —correus, WhatsApp, reunions— i van ampliant l’abast del projecte sense revisar ni el contracte ni el pressupost.
El dret és clar: quan el contingut del servei canvia de manera rellevant, l’acord també hauria de canviar. Si no es fa, l’agència acaba assumint més hores, més responsabilitat i més risc sense cobertura jurídica. I quan el projecte acaba, és habitual el xoc de percepcions: el client entén que tot estava inclòs; i l’agència, que ha treballat molt més del que es va contractar.
Canvis de brief, bona fe i límits
La bona fe contractual és essencial, però no pot servir per normalitzar desequilibris. Acceptar un canvi puntual no implica acceptar-los tots, ni renunciar a cobrar serveis addicionals. Quan els canvis són continus i alteren el projecte inicial, jurídicament estem davant d’una modificació contractual.
Perquè aquesta modificació sigui segura, cal deixar constància —encara que sigui de manera senzilla— de què canvia, per què canvia i quin impacte té en el pressupost i terminis. No fer-ho pot generar problemes seriosos si hi ha una reclamació posterior.
Cal tenir present, a més, un punt clau en el sector: l’agència té una obligació de mitjans, no de resultats. Però com més es dilueix el brief inicial, més fàcil és que el client acabi exigint resultats que no formaven part de l’encàrrec original.
Prevenció: claredat i comunicació professional
La millor eina legal no és el conflicte, sinó la prevenció. Contractes clars, pressupostos detallats i la capacitat de dir, quan toca: això no estava previst. Revisar l’abast del projecte davant canvis rellevants no és rigidesa; és professionalitat.
En un sector creatiu i canviant com el de la publicitat i el màrqueting, posar límits no frena la creativitat. La protegeix. Perquè quan una campanya ja no és la que es va contractar, continuar com si res no hagués canviat no és ni just ni segur.
El dret no està per frenar projectes, sinó per donar-los estructura. I aquesta estructura és clau perquè la creativitat no acabi convertint-se en conflicte.
Advocada. Especialista en Dret Empresarial, Consultora, Advocada en exercici i reestructuradora concursal.